martes, 15 de febrero de 2011

Tercera Sessió:

Avui hem après que la ironia i la sátira no són eines per a treballar amb els alumnes.

Desenvolupament emocional

“El desenvolupament emocional o afectiu es refereix al procés en què un infant construeix la seva pròpia identitat, la seva autoestima, la seguretat i la confiança en si mateix i en el món que l’envolta mitjançant les interaccions que estableix amb els seus altres significatius. Gràcies a aquest procés l’infant pot diferenciar les emocions, identificar-les, manejar-les, expressar-les i controlar-les”.

0 a 6 mesos Expressió emocional

Hi són present els senyals de quasi totes les emocions bàsiques.
- Sorgeix el somriure social (resposta a una situació determinada).
- Apareix la rialla.
- Les expressions de felicitat són majors quan interactua amb persones conegudes.
- La cara, la mirada, la veu i la postura es combinen i fan patrons emocionals coherents que varien davant entorns o esdeveniments diferents.
- S’igualen les expressions emocionals amb les de persones adultes durant les interaccions cara a cara.
- En els tres mesos, els infants responen als missatges transmesos per to de veu. No entenen el llenguatge però si el to de la veu.

7 a 12 mesos Expressió emocional-

Augmenta l’ira i la por, especialment en forma ‘d’ansietat davant els estranys’, davant la seva capacitat per avaluar objectes i esdeveniments.
- Quan la por es desenvolupa, els nadons comencen a utilitzar la persona cuidadora com a punt de partida segur des d’on explorar.
- Millora l’autoregulació emocional perquè gatejar i caminar permet acostar-se als estímuls agradables o separar-se’n. El nen comença a gatejar i es separa de l’afecció gradualment.
- Sorgeix l’habilitat de detectar el significat de les expressions emocionals dels altres, coordinant la veu amb els gestos de la cara.
- Es desenvolupa la referència social (comença a tenir molt en compte el que fan els altres per a reaccionar). L’expressió emocional del cuidador (feliç, enfadat, temorós...) influeix en els infants d’un any, per tant i en funció d’aquesta l’infant tindrà una disposició emocional positiva o una altra de cara a l’entorn i a la interacció.


1 i 2 anys Expressió emocional


- Les emocions autoconscients (vergonya, enveja, orgull, culpa, etc) apareixen a les acaballes del segon any, quan es té el concepte de si mateix/a.
- Comprensió lligada a la cultura i socialització en el context familiar.
- Augmenta el vocabulari de paraules per parlar dels sentiments.
- Apareix la resposta empàtica.

Empatia: Ser capaç de posar-te en la pell de l’altre.
Si no has passat per la mateixa situació que l’altra persona, pots empatitzar amb ella? Tal vegada si, però no al mateix nivell.
Hem de distingir entre empatitzar (contribuir i ajudar) i simpatitzar (no arregles res, no contribueixes).

3 i 6 anys Expressió emocional

A mesura que la representació i el llenguatge milloren, es desenvolupen les estratègies conductuals actives (tapar-se els ulls o l’oïda), o cognitives (parlar-se a si mateix per no tenir por) de cara a l’autoregulació emocional.
- Sorgeix l’habilitat per ajuntar-se a les normes de manifestació emocional simulant una emoció positiva que no se sent. (Ja pot començar a enganyar, pot aparentar una emoció que en realitat no sent).
- La comprensió de les emocions és més precisa i complexa atès que en aquesta edat jutgen les causes de moltes reaccions emocionals bàsiques. També prediuen les conseqüències d’una emoció en un company/a.
- A mesura que es desenvolupa el llenguatge, utilitzen més paraules per donar consol a un amic o amiga, un indicador de resposta empàtica més reflexiva.

Desenvolupament afectiu i social

El desenvolupament afectiu i social és, en un sentit ampli, aquella dimensió evolutiva que es refereix a la incorporació de cada nen a al societat on viu.
Com ens adaptem allà on hem de viure.

2. Suposa diferents processos de socialització.


3. El nadó es troba indefens


La supervivència depèn de l’ajuda del grup social.
- Té una gran capacitat d’aprenentatge.
- Interessat en els estímuls socials.
- Satisfà les seves necessitats vinculant-se i adaptant-se al grup social.

4. Els processos implicats en el desenvolupament social:

Processos interactius que donen lloc al coneixement social:
Amb aquestes interaccions desenvolupa el coneixement de si mateix i construeix la seva visió del món que li permetrà situar-se en la realitat.
Elements i institucions de socialització i el llenguatge com a mediador.

5. Els processos implicats en el desenvolupament social:

Processos interactius orientats a la formació i desenvolupament dels vincles afectius i socials:
Els vincles afectius (afecció, amistat, enamorament...) condicionen el desenvolupament social. Les persones i institucions amb les que ens vinculem es converteixen en models fonamentals per a la socialització.

6. Els processos implicats en el desenvolupament social:

Processos interactius que socialitzen les emocions i promouen el desenvolupament emocional:
El context social regula la expressió, acceptació i modulació de les emocions. (Per exemple, els homes no ploren).
És en el marc familiar (interacció amb les figures d’afecció) on es desenvolupa la comprensió de les emocions pròpies i alienes.


7. Els processos implicats en el desenvolupament social:

Processos interactius de conformació de la conducta socialment acceptable i de control de la inacceptable:
Adquisició d’hàbits: menjar, vestir, higiene...
Habilitats socials: amistats, comunicació, empatia, resolució de conflictes...
Adopció de normes, valors, costums, convencions...
Conformació d’una conducta de respecte social.

8. Els processos implicats en el desenvolupament social:

Processos de construcció de la identitat personal diferencial:
Basats en les característiques diferenciadores (físiques, motores, perceptives, temperamentals...) com a individu concret que condicionen les seves interaccions. L’infant, depenent de les seves característiques diferenciadores, es relaciona de forma determinada amb el seu entorn.
Les interaccions amb les figures d’afecció són diferents perquè les respostes són diferents i la retroalimentació també és diferent.


CARACTERÍSTIQUES DEL NEN

- Específiques:

Capacitats
Necessitats

- Individuals:

Temperament
Personalitat
Trets físics

AGENTS SOCIALITZADORS

- Relacions diàdiques
- Pares, germans, família
- Escola
- Grup d’iguals

No hay comentarios:

Publicar un comentario