Maltractament infantil

Molts dels infants pateixen el maltracte. Parlem de maltracte, quan la seva salut física i la seva seguretat o el seu benestar psicològic es troben en perill per les accions infligides bé pels seus pares, o bé per persones del seu entorn.

Cercant informació a internet sobre els equips que tracten aquestos casos, a més dels serveis socials, he trobat l'EAIA.

Els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) són equips especialitzats de segon nivell. Són equips pluridisciplinaris (constituïts generalment per un psicòleg, un pedagog i un assistent social) distribuïts per tot el territori de Catalunya. Actualment a Barcelona compten, a més, amb educadors familiars.

Funcions de l'EAIA:

• Col·laboren amb els serveis del territori en la prevenció i detecció de les situacions d’alt risc social per a infants i adolescents del seu sector territorial.

• Orienten i donen suport als serveis socials d’atenció primària i altres serveis del territori sobre temes relacionats amb infància en risc social.

• Reben els casos d’alt risc social que els deriven els serveis socials d’atenció primària, les instàncies judicials o policials o la mateixa Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència.

• Porten a terme l’estudi diagnòstic i la valoració dels menors i les famílies en situació de risc social des del triple vessant del treball social, la pedagogia i la psicologia.

• Emeten les propostes tècniques i administratives que més beneficiïn els menors: ja sigui atenció del menor en el nucli d’origen o en un recurs familiar o institucional. Les mesures poden ser de caràcter assistencial, socioeducatiu o terapèutic.

• Fan el seguiment del menor i la seva família un cop aplicada la mesura. Elaboren i duen a terme plans de tractament, de millora i de suport per a la família i per al menor. Es coordinen i utilitzen tota la xarxa de serveis i recursos.

Aquí es troba tota la informació sobre aquest equip: http://www.interxarxes.net/pdfs/2010/3_AjtBCN_infancia_estudi_diagnostic.pdf

Departament d'Ensenyament

http://www9.xtec.cat/web/projectes/196

1. Estructura de la web:

- Educació Infantil i primària:

Dins d'aquesta secció es tracten aspectes com la competència social, la comunicació, l’acollida, d’inclusió, les emocions, la cultura de la pau i mediació.
- Educació Secundària:

Dins d'aquesta secció es troben cinc caixes amb material per a treballar els següents ítems:

• La comunicació. Dins d'aquesta caixa trobem material per a treballar les habilitats de comunicació, tot el que respecta al llenguatge verbal, oral i visual.


• Les emocions. Dins d'aquesta caixa trobem material per a comprendre i conèixer els sentiments i emocions dels altres.
  

• La mediació. Dins d'aquesta caixa trobem material per ajudar a resoldre conflictes entre individus, fent que els protagonistes mateixos propossin la solució.

• Les metodologies d’aprenentatge. Dins d'aquesta caixa trobem materials on es treballa mitjançant diferent metodologies.

• La tutoria. Dins d'aquesta caixa trobem material per a treballar temes com, la comunicació, emocions, assertivitat, treball cooperatiu, autoavaluació, responsabilitat, etc.
  

2. Activitat triada:

He triat l'activitat que treballa la comunicació que s'anomena "taxi taxi".

a. Per què l’has triat?

He triat aquesta activitat per treballar un aspecte molt important com és la comunicació. De manera lúdica podem treballar aspectes com l'empatia.

b. Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat?

Amb aquesta activitat vull treballar l'empatia. Que els infants aprenguin a possar-se en la pell dels altres. Que experimentin altres sentiments a més dels seus propis.

c. En què consisteix?

Es formen dos grups. Uns fan de taxistes, i altres d'usuaris d'aquestos.Els taxistes s'asseuen en filera amb una de les targetes amb un prejudici. Les persones que fan de vianants tindràn que intentar agafar un taxi, però es trobaràn amb diferents impediments (prejudicis).
Desprès parlarem entre tots de com s'han sentit els vianants a l'hora de ser rebutjats pels taxistes.

d. Què necessites per dur-les a terme?

Per a dur a terme aquesta activitat necessitam dos grups d'infants i aquestes targetes:

Documental "Ser y Tener"

Aquest documental m'ha paregut molt interessant. Es pot apreciar com un professor que treballa mitjançant el mètode tradicional, amb unes activitats molt tancades, també aprofita les ocassions per a desenvolupar nous aprenentatges en els infants.

M'ha sobtat l'actitut del mestre. És una persona que repeteix moltes vegades als infants, els atabala un poc amb preguntes, a les que a vegades penso, que no deixa temps per a que els infants reflexionin i puguin contestar.

En les escenes finals, quan els infants ploren, un que parla de l'enfermetat del seu pare, i l'altre perque pasa de curs, i no es tornaran a veure, el professor està una mica distant. No atura mai el contacte comunicatiu, però per a jo, manca un poc de contacte físic. Els toca un poc, però penso que quan una persona està mal, o plorant, necessita del contacte físic de les seves persones més estimades, per tal de sentir-se protegit i estimat. Això si, sempre s'ha de tenir en compte si a aquest infant li agrada que li agafin, o si en aquests moments prefereix estar sol, i que ningú envaeixi el seu espai.

Respecte a l'ambient general que creen aquests professors amb els seus alumnes, em transmeteix la sensació d'èsser una família en lloc de metres i els seus alumnes. Aquesta sensació ve donada per l'establiment del vincle tant fort que hi ha entre adults e infants.

"Fer de l'escola una família"

L'escola ha de ser un lloc on es puguin treballar, verbalitzar, les emocions.

Altre aspecte que s'observa al documental, és el sentit de èsser un grup, el sentit de pertinença, relacionat amb la connexió que hi ha entre els infants, e infants-professors. Altra vegada parlem del vincle, i de la seva importància a l'hora d'establir-ne bones connexions entre els diferents membres que compartiran molt de temps junts.

Desena sessió:

La resilència:

"Capacitat del ésser humà per fer front a les adversitats de la vida, superar-les i inclòs, ser transformades positivament per elles"

Hem de treballar amb els infants les emocions, ensenyar-los a fer-les fora i que aprenguin a regular-les.

Característiques d’una bona resiliència:

- Adequada autoestima i autoconcepte.

- Millors i més eficaços estils d’afrontament.

- Actitud orientada al futur.

- Optimisme i major tendència a manifestar sentiments d’esperança.

- Capacitat per a recórrer a l’adult quan sigui necessari. L’adult ha de donar respostes contingents.

- Capacitat empàtica.

- Major capacitat per afrontar constructivament les relacions i aprendre dels propis errors.

- Accessibilitat i sentit del humor.

- Major coeficient intel·lectual.

Les emocions en els infants es poden treballar a partir de cançons. Cercant una cançó infantil que tractès les emocions he trobat aquesta, cançò que hem cantava la meva mare per adormir-me quan era petita:

NATASHA (Osito Misha)

La noche ya llegó llena de estrellas,
Las aves se esconden y se adormecen.
El viento enmudeció, la soledad comienza,
Tus ojos se cierran porque el sueño llegó.

Natasha, Natasha,
Duerme sin temor,
Mañana amanecerá.

Natasha, Natasha,
Duerme sin temor,
Mañana amanecerá.

Hoy, siempre,
El sueño es como un palacio.
Princesa de cuento,
Duerme ya sin temor.

La luna viene a tu balcón,
Despacito y sin rumor.
Se afina, se afila como una navaja.

Por eso duele el corazón,
Ya dejaste de ser niña.
Tus ojos se encienden porque llegó el amor.

Natasha, Natasha,
Adiós, amando serás feliz.

Natasha, Natasha,
Ama sin temor,
Que amar ayuda a vivir.

Hoy, siempre,
El sueño es como un castillo.
Princesa de cuento,
Duerme, duerme feliz.

Natasha, Natasha,
Aún no sabes lo que es sufrir.

Natasha, Natasha,
Vive sin temor,
La vida es así.

Hoy, siempre,
El sueño es como una puerta.
Princesa de cuento,
Pronto la cruzarás.

Aquesta cançò tracta temes com són la soledad, en aquest cas quan te'n vas a dormir, quan es fa de nit, el moment d'estar sols al llit i adormir-se.
També parla de la necessitat d'estimar i ser estimat per ser feliç "amar ayuda a vivir".
Menciona la inocència dels infants, quan diu que encara ells no saben el que és sufrir, i per últim, tracta el pas del temps, de el traspàs que fan els infants al món dels adults, quan es fan grans .

Novena Sessió:

L'ESCOLA

L'escola té un paper compensatori i vicarial. Pots porta informació de dins a fora, i de fora a dins. Hi ha una comunicació amb l'entorn (principi de relació).

Un dels objectius que s'assoleix a l'escola és l'establiment de vincles afectius.

La figura de la/el mestra/e com a referent afectiu i de seguretat:

- Acullen a l'infant, la seva família i a les seves diferents cultures.

- Assumeix la part de responsabilitat que li pertoca en la construcció de la personalitat del nen.

- La manera de fer, de comunicar, influeix en la personalitat del nen.

- Implicació i retroalimentació entre les sensacions, emocions i sentiments que genera la tasca educativa i el propi procés de creixement emocional.

- Interrelacions en diferents contextos que impliquen molt de compromís afectiu.


Un nen quan crea un vincle d'afecció crea una imatge interna, que es reprodueix en diferents contextes.

Cançò “Paff el drac màgic”: Què representa?

Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avurria molt
i sortia a jugar

Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.

Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
travessant el mar.

Puff era un drac...

Quan hi havia tempesta
s'ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent.
Nobles reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.

Puff era un drac...

Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i van conèixer altres jocs
que li van agradar tant,
que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.

Puff era un drac...

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
se'n tornà al fons del mar.

Per a jo, la lletra d'aquesta cançò representa el trencament del vincle amb certes coses amb el pas dels anys. En crèixer deixam enrrere les joguines, la fantasia, i moltes d'altres coses.
En aquest cas, el nen es fa gran i es separa del que ha sigut el seu amic, amb el qui ha jugat i ha compartit experiències.

Penso que la fantasia que tenim quan som petits mai s'hauria de perdre. Perquè hi ha d'haver una sola realitat, i no podem crear-ne una al nostre gust encara que sigui a la nostra ment? La fantasia és un procés cognitiu. Tot procès de fantasía requereix ser abans planificat, a banda de ser capaç d'alterar la realitat, fa que treballi el teu sistema cognitiu.

Segons J.J.R.Tolkien: "La fantasía es, como muchas otras cosas, un derecho legítimo de todo ser humano", pues a través de ella se halla una completa libertad y satisfacción.

Vuitena Sessió:

Conseqüències d'aquests models a l'hora d'entrar a l'escola:

Es produeix un conflicte entre contextos normatius, l'escola i la casa.
Si donam les coses fetes als infants, no tenen estratègies per enfrontar-se a diverses situacions.
Els hàbits i rutines, les normes de le escola no es treballen igual a l'escola que a casa.
Provoca situacions d'angoixa i estrès en els infants, situacions que provoquen desestructuració en l'infant.

Què succeix quan passem d'un contexte conegut a un desconegut, què passa amb les nostres emocions?

Les emocions es gestionen de manera diferent.

Les figures de referència no són les mateixes, hem d'establir vincles afectius, per tal de donar seguritat i confiança. Quan s'obté aquesta seguritat i confiança ja hem aconseguit l'adaptació de l'infant.

Com hauria de ser l'escola dels nostres dies per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants?

Per a jo:

L'escola dels nostres dies, hauria de partir de l'empatia i la confiança, per tal de donar resposta a les necessitats emocionals dels infants.
L'objectiu principal hauria de ser aconseguir un bon desenvolupament emocional de l'infant, partint de models on les emocions tenguin cabuda, on es treballin les emocions més enllà de les treballades pel currículum.

En grup:

En grup hem arribat a una conclusió comú: l'escola hauria de ser acollidora i dialogant, on tots els infants tenguin cabuda, basada en l'empatia i la confiança, on els que habiten l'escola tenguin una alta sensibilitat cap a les problemàtiques socials del moment.Perspectiva holística.
Els objectius que aquesta hauria d'assolir serien: l'establiment de vincles, treballar un desenvolupament emocional estable de l'infant, treballar conjuntament amb la familia, que aprenguin a regular i gestionar les emocions.
El model a seguir: l'escola hauria d'oferir una qualitat de vida, model basat en el desenvolupament de les capacitat dels infants i de resposta a les seves necessitats, aconseguir el benestar fisic i emocional del infant i partir d'un model coherent, que escola i família treballen i actuïn conjuntament.

Setena Sessió:

Models de família:

• Model hiperprotector

- Fill inferior, no se'l permet resoldre res per si mateix.

- L'infant es torna egoista, rep però no dona.

- L'infant és completament depenent dels seus pares.

• Model democràtic-permissiu

- Les regles és fan a gust dels infants.

- Fills "tirans" que aconsegueixen tot el que volen.

Conseqüències d'aquest models de famílies:

Tots dos volen evitar conflictes, però a la seva vegada estan creant infants egoístes, depenents, infants que no s'adaptaran adequadament a la societat, perquè són incapaços d'acatar les normes de la societat.

He trobat un vídeo a Youtube, d'una carta d'un nen al seu pare, i això és el que diu:

" No me des todo lo que te pido, a veces solo pido para ver hasta cuanto puedo tomar. No me grites, te respeto menos cuando lo haces, y me enseñas a gritar a mí y yo lo quiero hacer. No me des siempre órdenes, a veces si me pidieras las cosas, yo lo haría más rápido y con más gusto. Cumple las promesas, buenas o malas, si me prometes un premio dámelo, pero también si es castigo. No me compares con nadie, especialmente con mi hermano o hermana, si tu me haces sentir mejor que los demás alguien va a sufrir, y si me haces sentir peor que los demás, seré yo quien sufra. No cambies de opinión tan amenudo sobre lo que debo hacer, decídete y manten esa decisión. Déjame valerme por mi mismo, si tu lo haces todo por mi, yo nunca podré aprender (...)"

Parlant dels models de família i de les seves conseqüències, m'he parat a pensar si algú escolta als infants, si algú els pregunta quin tipus de família volen tenir, com volen que sigui el seu pare o mare, com volen que siguin els seus germans. Doncs, NO. Naixem i estam "condemnats" a viure amb el tipus de família que ens ha tocat.

Tal vegada el tipus de família condiciona el tipus de fill que tindràn, o tal vegada no. Quan establim els nostres valors, ens adonem de que és el que volem i que no. Un fill que ha tingut uns pares hiperprotectors actuarà de la mateixa manera amb els seus fills?

Tal vegada, escoltant un poc les paraules d'aquest infant del vídeo, ens adonem de que els fills s'adonen compte del que les seves famílies fan bé, o fan malament. Per tant, tenen un desitjos, tenen un model de família ideal, i si ens parem a escoltarlos, i deixam de crear infants depenents? Què hi faràn aquests infants depenents quan els seus pares no hi siguin? On queda la seva autonomía?

Aquestes preguntes que em venen al cap se'm junten amb moltes altres, sobretot quan aquest infant arriba a l'escola, què passa? pot adaptar-se a l'escola sense els seus referents? pot arribar a ser la mestra el seu referent quan ja és depenent d'altra persona? Com treballarà aquesta autonomía si a casa li ensenyen tot el contrari?

Tenim una gran enfeinada els mestres!

... abrázame, necesito sentirte mi amigo, mi compañero a todas horas!

Sisena Sessió:

Aquesta sessió m'ha fet reflexionar sobre la regulació de la expressió de les emocions.

Fins a quin punt hem de deixar als infants que expressin les seves emocions? Com podem regular les seves emocions? S'han de regular?

Bé... moltes preguntes que no se si sabre contestar.

Crec que als infants se'ls ha de deixar que expressin les seves emocions, sentiments, ja que això facilita a l'adult que el comprengui.

Quan l'infant encara no sap parlar, es comunica amb la seva mare mitjançant emocions, per tant, sense deixar expressar les seves emocions, com sabríem si el nen es troba malament, si es troba bé, si està feliç...?

Tal vegada algunes emocions com l'ira, la ràbia, si són excessivament fortes, si que hauríem de regular-les, sempre amb tacte y amb molt d'amor.

1. La socialització de les emocions en la família: tres vies

Expressió emocional en la família
Interaccions en el context de l’afecció. És indirecta.
Educació emocional directa intencionada

Hem de deixar que s’expressi la ira, alegria... però hem de saber regular-la.

2. Expressió emocional en la família: intervenció directa


Proporciona i regula les oportunitats per a experimentar i compartir emocions. Fent de models, els nens aprenen amb la manera que nosaltres mostrem.
Expressió d’emocions positives = capacitat d’autocalmar-se, competència social. El nen capta abans les emocions de la mare inclús d’altres dones que dels pares. Hi ha una expressivitat positiva cap els fills.
Expressió d’emocions de tristor = tristor i còlera, manca d’empatía, dificultats per a expressar i regular les emocions. No son capaços de posar-se en el lloc de l’altre. Les mares es preocupen d’elles mateixes, el seu estat les absorbeix. El nen amb això no aprèn a ser empàtic i en aquesta etapa és fonamental. El fet d’expressar emocions no és una cosa que li doni benestar, sinó que veu emocions que no li donen benestar. Son nens que els costa molt expressar emocions.

3. Interaccions en el context de l’afecció

Com reacciona és una qüestió nostra, podrem arribar a ser figures d’afecció, per tant, hem de respondre i en base a la nostra resposta el nen crearà unes expectatives que s’aniran retroalimentant.

Segur: regulació dels estats afectius. Els estats emocionals poden canviar-se. Els nens tenen la sensació que els estats emocionals són canviants, que no sempre estaran tristos. L’expressió de dol no és dolenta, el que és dolent és cronificar l’emoció. Hem de deixar que surtin les emocions, però hem d’ajudar a regular les emocions.

Ambivalent: genera impulsivitat i indefensió. Alts nivells d’emocionalitat negativa, por, colèrics i tristos. L’essència és que de vegades dóna afecte però de vegades no.

Evitatiu: emmascarament de l’expressió. Eviten iniciar les interaccions. Ex. Estem enamorades i volem que ens faixi cas aquella persona i anem i no ens fa cas i seguim i seguim... Al final passem. El nen fa igual, si no troba resposta es va amagant les seves emocions. Són aquells nens que estan a classe i no fan res, estan allà. Aquests ens han de preocupar. Gent que li costa trobar parella estable


4. L’educació emocional directa intencionada: 2 dimensions

És lícit expressar emocions i amés anem a veure com regulem aquestes expressions.
L’acceptació/evitació de les emocions infantils per part dels pares. Evitació; bueno, a la meva família s’expressen només aquelles que són útils, la ira, la ràbia com no serveixen, no en parlem d’elles.
El grau en ofereixen suport per afrontar la situació i l’emoció

5. Estratègies parentals negatives: minimització/evitació

Ignorar, llevar importància per a fer desaparèixer l’emoció negativa. Trivialitzem el problema, no és tan greu. Profe, m’ha llevat el llapis. Resposta: no passa res, agafa un altre!. Els pares pensen que les emocions negatives són dolentes
Por a perdre el control. No tenen estratègies per afrontar aquestes emocions negatives. No sé si xerrant el tio es tranquil·litzarà, per tant, jo me’n vaig.
Abusen de la distracció i l’humor. A vegades és una bona estratègia, però quan és crònica, no.
Perden una bona oportunitat per a treballar els sentiments que provoquen les emocions. No tenen en compte en una actuació d’aquest tipus allò que ha provocat l’emoció.

Missatge: allò que et passa no és important. De vegades es dóna a entendre que el que et passa a tu en comparació a ell si és important.

6. Estratègies parentals negatives: càstig/evitació.

L’amenaça, el càstig o la burla davant l’expressió de les normes. Castigues perquè tens frustració, no tens les estratègies per afrontar-ho. Pensen que les emocions negatives no serveixen, actuen amb l’amenaça, el càstig i la burla.
Pensament de que les emocions negatives suposen mal caràcter i debilitat. Per què un dia demostri ira perquè li han llevat la pilota no ha de tenir mal caràcter.
Són intents de cridar l’atenció i manipular.
Reprimeixen i castiguen l’expressió emocional.
Els infants aprenen que les seves emocions són dolentes, qui l’estima es burla. Això té que vorer amb la doble moral.

Per sota d’això hi ha una explicació filosófica de la vida social. El debatre de Hobs i Rosseau. Hem d’educar als nens perquè la vida és molt complicada. La vida no és agradable, és sobreviure i estar atent al que fa el altre. Això és el que et trasmeten a tu.

7. Estratègies parentals negatives: deixar fer (Laissez faire).

Accepten incondicionalment l’expressió emocional dels seus fills. Que tenen una rabieta molt forta, no passa res.
No ofereixen estratègies per a fer front a la regulació i expressió de les emocions. No ajudo a regular, no dono estratègies de regulació per fer front a aquestes emocions.
Ni marquen límits a la manifestació conductual de les emocions.
Els infants no aprenen a regular les seves emocions, no saben calmar-se.

8. Estratègies parentals negatives: educació emocional

- Consciència dels propis estats emocionals i dels de les persones amb les que interactuen. En un moment determinat som conscients que som colèrics.
- Totes les emocions són útils per a créixer.
- Tothom té una raó per a les seves emocions. Nen trist. Com respons? Primer li aculls, desprès el preguntes: contem, expliquem, què ha passat? Hi ha una raó per què et sentis així i ara me l’has de dir. Desprès hi ha que empatitzar amb ell. Passi el que passi tindràs una raó que pot ser més o menys importat, però per tu és important.
- Nomenar les emocions ens fa reconèixer-les i poder regular-les.
- Posen límits a la manifestació de la conducta. Com que m’ha trencat el boli, jo li trancaré els deures. Pots tenir tots els drets d’estar enfadada però si no t’agrada que et trenquin les coses, no ho faixis tu també.
- Infants competents socialment.

Estils de comportament dels pares i els seus efectes sobre el desenvolupament de la personalitat del temps.

Dimensions:

- Grau de control.
- Comunicació pares-fills
- Exigències de maduresa (cultura, edat, maduresa..)
- Afecte en la relació. (cantitat i qualitat)

A. Pares autoritaris

a. Alt control
b. Alta exigència de maduresa
c. Baixos nivells de comunicacio. Es fan les coses “porque yo lo digo”. Autoritat imposada i aconseguida. L’autoritat és necessària.
d. Poc afecte explícit.

Actuacions:

Patrons rígids pre-establerts
Obedència a la seva autoritat
Partidaris del càstig
NO faciliten el seu diàleg
Els rebutgen com a mesura disciplinària. No t’estim!
Pares restrictius (poca autonomia)
Poc comunicatius.

Conseqüències:

Pobre interiorització de valors ètics
Baix nivell de locus (on es localitza, intern o extern) de control intern. El control surt de dins.
Poc afectuós en les relacions amb els iguals
Poc espontani
No es perceben com a responsables de les seves accions,. Yo he hecho una cosa, pero ya cumplí con 5 años de condena.
Baixa autoestima i dependents. Perquè la responsabilitat de la resolució dels conflictes no és d’ells.
Poc alegres, colèrics, aprensius, irritables.

B. Pares permisius

a. Baix control
b. Baixa exigència de maduresa
c. Alta comunicació
d. Alt afecte

Actuacions:

Actitud positiva cap el comportament del nen.
Fan servir poc el càstig.
Consulten al nen sobre decisions familiars.
No exigeixen responsabilitats ni normes.
Permeten al nen autoorganitzar-se al màxim. Han de saber fer-se el sopar, que s’ho facin....
Poques normes que estructuren la vida del nen.
Fan servir el raonament. Rebutgen el control.

Conseqüències:

Problemes per controlar els impulsos
Dificultats a l’hora d’assumir responsabilitats.
Immadurs. Una persona madura quan agafa una responsabilitat que comporta prendre decisions.
Baixos nivells d’autoestima. Tot dóna un poc igual.
Son alegres, vitals, creatius, imaginatius.

C. Pares democràtics

a. Alt control. Què tal el dia, com t’ha anat el cole?
b. Alta exigència de maduresa
c. Alt nivell de comunicació
d. Alt nivell d’afecte.

Actuacions:

Pares afectuosos
Reforcen el comportament del nen i intenten evitar el càstig
Sensibles a fer peticions d’atenció del nen. Respostes contingents.
Tendència a dirigir i controlar al nen, sent conscient dels sentiments i capacitats.
Raonen les mesures disciplinàries
No es rendeixen als capricis dels nens
Poden canviar de postura al escoltar els arguments dels nens.
Plantegen al nen estratègies de maduresa i independència adequades a la seva edat.

Conseqüències:

Nivells alts d’autocontrol i autoestima
Capaços d’afrontar situacions noves amb confiança i iniciativa
Normalment acaben el que comencen.
Són nens interactius i hàbils en les relacions.
Són independents i afectuosos
Interioritzen els valors ètics sense la por al càstig (locus de control intern).

Quinta Sessió:

Els infants reprodueixen els actes dels adults, aprenen per imitació.

Per a jo, LA FAMÍLIA és el conjunt de persones que comparteixen el dia a dia, i que són sang de la mateixa sang.

Amb una companya hem estret aquesta definició,fent una fussió de les diferents concepcions que teníem sobre el terme "família":

"La família és un conjunt de persones que poden estar lligades biològicament o no. Aquesta és incondicional i permet la supervivència de qui l’integra, convivint amb ella o no, o tenint relacions més o menys estretes".

QUÈ ÉS LA FAMÍLIA?

- Una família és aquell grup de persones que viuen en una mateixa casa i es barallen, com a mínim, un cop al dia.

- Relació entre un o més adults que tenen la capacitat de tenir cura d’un menor, i per altra banda, un fill o filla que es vincula a qui té cura d’ell/a, poden ser varis.

Alguns tipus de família:

- Monoparentals

- Famílies amb un sol fill

- Parelles que es separen

- Famílies reconstruïdes (famílies que es separen i s’ajunten amb altra parella).

- Pares o mares homosexuals

- Parelles heterosexuals

- Famílies d’acollida

- Famílies adoptives

- Avis i nets, amb mare adolescent o no.

Funcions bàsiques de la família:

- Satisfacció de les necessitats fonamentals de l’infant per si mateixa o, com mediadora, amb el suport d’altres institucions sanitàries i educatives.

- Informe SASI (Va coordinar-lo Felix Lòpez, per atendre les necessitats dels nens).

- La família es font d’informació i transmissió de valors. La presència constant dels membres adults de la família, les converses i les conductes permeten als nens adquirir informacions bàsiques que els permeten interpretar la realitat física i social, així com assimilar les creences bàsiques de la seva cultura.

- La família actua com a grup de control de manera que ensenya als seus membres a comportar-se de forma socialment desitjable.

- La família ofereix models d’imitació i identificació als nens.

- La família ajuda i ensenya com s’ha de reaccionar i actuar en les situacions estressants.

- La família és el nucli social que serveix de descans i lloc per a recuperar-se de esforços, tensions i problemes que hagin suposat costos per a l’individu. Hi pot descansar tranquil perquè sap que és acceptat sigui quina sigui la seva dificultat.

- La família és un lloc de participació activa de l’infant.

Cuarta Sessió:

VÍDEO “DESENVOLUPAMENT DE LES EMOCIONS”

El temperamento aparece cuando nace el niño (base biológica, herència genètica). Este temperamento, ¿continua al largo de toda la vida, o se puede modificar?

SENTIR:

Con un mes, una sonrisa es solo un acto reflejo. Una caricia es un modo de comunicación simple y eficaz. Sentirse seguro y querido.
Después del primer mes, cuando sonrie atrae la atención del adulto, las primeras interacciones con el adulto són imprescindibles para aprender a sonreir. Este primer contacto es esencial para el desarrollo emocional del bebé
A los tres meses, comunicación a gritos, cambio emocional, es la primera vez que la sonrisa tiene un sentido interactivo, no un reflejo (sonrisa social). Tiene un repertorio limitado de emociones, pero único.
Sentimiento de frustración que refleja con todo su cuerpo cuando pierde el control de algo.

Las emociones que són capaces de exteriorizar: Sorpresa, placer, frustració e ira, que se irán modificando cuando crezca el bebé.
Cuatro meses, vocabulario limitado pero sin problema para expresar sus sentimientos.El bebe tiene que llorar para expresar sus emociones, “lloro de tengo hambre”, “lloro de para”, etc. Las madres se acostumbran a las respuestas de sus hjos.

El bebé asocia una voz alegre con una cara alegre con cuatro meses.
La expresión emocional de la mujer es más expresiva que la del hombre.
El bebé llega al mundo con la capacidad de sentir y expresar, emociones como alegria,sorpresa, frustración e ira. A muy corta edad ya saben reconocer emociones en otros.

Las emociones son el lenguaje de la infancia, el primer lenguaje con el que los padres se comunican con sus hijos antes de que el bebé hable.
Las madres tienen mucho que aprender, ya que cada niño es diferente.

PARADIGMA DE REACCIÓN:

Demasiados mimos pueden ser estresantes para el bebé. A veces hay que educar a los papás muy enérgicos.
Frustración: unos no se rinden, engatusan al investigador para que le ayude. Otros son menos insistentes, se rinden mas rápido.

¿Varía el caracter con el tiempo? ¿O será igual para siempre?
Des de la seguridad que le da el adulto, descubre.
Los bebés llegan al mundo con un caracter propio. Cuando ese caracter choca con el mundo exterior, sufren momentos de frustración. Regulación de las emociones.
Caracter y comportamiento de los padres. La educación de los hijos está muy unida al caracter de estos.
Si delante de una rabieta contestamos enseguida, estamos reforzando esa rabieta.
Respuesta contingente, te haré caso cuando pueda (la madre tiene que responder justo cuando acabe de hacer lo que hace, para que el niño se acostumbre.)
Exploración desde la seguridad que la da figura de referéncia (madre o padre).
El caracter se moldea, evoluciona con ayuda, y cambia con la gente que le rodea.

¿Cómo reacciona el bebé sin ayuda? ¿Traen los niños mecanismos para autoregularse?

El papel de el adulto en la regulación de las emociones:
Tenemos mecanismos de regulación de emociones. Cuando algo nos duele, o estamos mal, buscamos diferentes estratégias para distraernos.
Cuando los niños cumplen los veinticuatro meses, adquieren ciertas habilidades propias para enfrentarse al miedo.
Herramientas que tienen los niños cuando no hay adultos que los ayuden:
Cada niño tiene su propio estilo de controlar su frustración. Segun crece el bebé también lo hacen las emociones.
Tienen diferentes maneras de enfocar su frustración: enfoque dramático, enfoque paciente y metódico.

El bochorno, el orgullo, la vergüenza, emociones morales que aún no han experimentado.
Adquieren conciencia de sí mismos, adquieren el estado de autoconciencia, cuando el niño cumple dos años. La vergüenza aparece cuando el niño se reconoce a sí mismo, va asociada con el caracter del bebé.
El orgullo, aparece cuando se les reconoce un trabajo.
A lo largo del viaje de las emociones, los niños dan y reciben amor. Amor, como la emoción madre, tiene que ver con el vínculo afectivo. Es imposible educar sin vínculo afectivo.

Cuando entienden los intereses y las necesidades de los otros es cuando rompen su egocentrismo (ponerse en la piel del otro). Cuando más razonamos, más aprenden.
Tenemos que procurar cantidad y calidad de tiempo para crear el vínculo. Tiene que haber posibilidad de crear ese vínculo (tiempo).

El aspecto que más me ha llamado la atención del vídeo, es el vínculo único que se crea entre una madre y su hijo. Un vínculo indestructible, que contiene un lenguaje gestual y con ciertos sonidos que sólo entienden la madre y su hijo.

También me ha llamado la atención la diferencia entre la expresividad de una madre y de un padre. Como el niño asocia antes la voz contenta con la cara contenta de la madre, en la madre y no en el padre. La madre gesticula más, menea más la cabeza, y eso llama la atención del bebé.

Serrat - Esos locos bajitos

A menudo los hijos se nos parecen,
y así nos dan la primera satisfacción;
ésos que se menean con nuestros gestos,
echando mano a cuanto hay a su alrededor.

Esos locos bajitos que se incorporan
con los ojos abiertos de par en par,
sin respeto al horario ni a las costumbres
y a los que, por su bien, (dicen) que hay que domesticar.

Niño,
deja ya de joder con la pelota.
Niño,
que eso no se dice,
que eso no se hace,
que eso no se toca.

Cargan con nuestros dioses y nuestro idioma,
con nuestros rencores y nuestro porvenir.
Por eso nos parece que son de goma
y que les bastan nuestros cuentos
para dormir.

Nos empeñamos en dirigir sus vidas
sin saber el oficio y sin vocación.
Les vamos trasmitiendo nuestras frustraciones
con la leche templada
y en cada canción.

Nada ni nadie puede impedir que sufran,
que las agujas avancen en el reloj,
que decidan por ellos, que se equivoquen,
que crezcan y que un día
nos digan adiós.


Los niños necesitan amor y cariño desde que nacen. Desde que abren los ojos los sobreprotegemos, son seres tan pequeñitos que como dice la canción parecen de goma, y por lo tanto caemos en el error de “domesticarlos” como si fueran animales, y “imponerles” derechos. Olvidándonos del derecho propio de expresarnos libremente, decir lo que pensamos, lo que nos apetece o no hacer, etc.
Cuando crecen “nos empeñamos en dirigir sus vidas”, no les damos capacidad de decisión ni de participación en la vida real. No les oímos, no les damos tiempo para hablar, escuchar, y ser escuchados. Les imponemos nuestras propias preocupaciones como si fueran las únicas. Ellos también tienen preocupaciones y miedos propios. Hay que dejarles decidir por ellos mismos, que se equivoquen, y que aprendan a partir de su propia experiéncia, no por imposiciones.

Desnutrición emocional

Articulo “Desnutrición emocional”

Millan Hollister


Los niños necesitan lo mismo que necesitamos todos: apoyo emocional, aceptación incondicional y amor. Sin embargo, también necesitan constantes recordatorios y modelos de conducta para dar respuesta a aquello que más les hace falta: las herramientas y los conocimientos más sencillos y fundamentales sobre los valores humanos básicos.
La mayor parte de los niños de hoy en dia estan influenciados por elementos externos. El problema radica en que la mayoría de los niños conocen conceptos morales básicos como la no-violencia, la paz, la buena conducta, el amor y la verdad. No obstante, muchos de ellos no poseen los elementos prácticos para su aplicación que les pueden ser útiles en momentos difíciles.

¿Cual es la respuesta para resolver este enigma social?

1.Permitir que nuestros hijos sean quienes son de manera innata. Los niños necesitan soñar y fijarse objetivos por sí mismos.

2.Disfrutar de cada uno de los momentos en los que se encuentren nuestros hijos. Cada niño tiene su ritmo y es importante no medir el éxito de uno comparándolo con otro. Fomentar los talentos y las habilidades únicas de cada niño es una manera segura de promover una buena autoestima.

3.No importa lo que un hijo diga o haga, siempre hay que darle amor incondicional y apoyo. Si los niños cometen errores, hay que hablar tranquilamente con ellos sobre lo sucedido y recordarles que pase lo que pase, siempre les vamos a querer, aunque sus decisiones nos decepcionen. Nutrir una relación incondicional con nuestros hijos les proporcionará un refugio seguro en épocas difíciles y abrirá las puertas para una comunicación fluida.

4.Debemos escuchar a nuestros hijos, y dejar que su voz sea una parte real de la dinámica familiar. Los niños aprenderán a elegir de manera acertada si también se les permite decidir. Por eso es bueno mantener reuniones familiares e incluirlos en el proceso de toma de decisiones.

5.Debemos dar a nuestros hijos varias opciones y dejar que se equivoquen. Como todo el mundo, los niños necesitan tener oportunidades de aprender y crecer. Y como nos ha pasado a todos, a menudo aprendemos más de nuestros mayores errores.

6.Tenemos que mostrarles que los actos de cada uno acarrean consecuencias. Dejemos que participen. Los niños tienden de manera natural a ser más exigentes con ellos mismos cuando son partícipes de un proceso de “sanción”.

7.Debemos animar a nuestros hijos a que jueguen (¡y a jugar con ellos!) Si les enseñamos el valor del tiempo lúdico, estaremos promoviendo su equilibrio como personas.

8.No dejemos de dedicarles tiempo, como hablar con ellos y sobre todo escucharles, leer o caminar juntos, y por lo general disfrutar de los momentos que compartimos con ellos.

9.Promovamos su crecimiento espiritual. Aquellos niños que han tenido el apoyo y la oportunidad de crecer espiritualmente son más felices y equilibrados.

10.Debemos enseñarles a ser tolerantes, a no juzgar y a respetar todo lo que existe en nuestro planeta.

11.Y lo más importante, debemos recordarles cada día de su vida lo mucho que valen y cuánto les queremos, respetamos y apreciamos por lo que son.

Finalmente no hemos de olvidar darles siempre ... ¡muchos abrazos!

Tercera Sessió:

Avui hem après que la ironia i la sátira no són eines per a treballar amb els alumnes.

Desenvolupament emocional

“El desenvolupament emocional o afectiu es refereix al procés en què un infant construeix la seva pròpia identitat, la seva autoestima, la seguretat i la confiança en si mateix i en el món que l’envolta mitjançant les interaccions que estableix amb els seus altres significatius. Gràcies a aquest procés l’infant pot diferenciar les emocions, identificar-les, manejar-les, expressar-les i controlar-les”.

0 a 6 mesos Expressió emocional

Hi són present els senyals de quasi totes les emocions bàsiques.
- Sorgeix el somriure social (resposta a una situació determinada).
- Apareix la rialla.
- Les expressions de felicitat són majors quan interactua amb persones conegudes.
- La cara, la mirada, la veu i la postura es combinen i fan patrons emocionals coherents que varien davant entorns o esdeveniments diferents.
- S’igualen les expressions emocionals amb les de persones adultes durant les interaccions cara a cara.
- En els tres mesos, els infants responen als missatges transmesos per to de veu. No entenen el llenguatge però si el to de la veu.

7 a 12 mesos Expressió emocional-

Augmenta l’ira i la por, especialment en forma ‘d’ansietat davant els estranys’, davant la seva capacitat per avaluar objectes i esdeveniments.
- Quan la por es desenvolupa, els nadons comencen a utilitzar la persona cuidadora com a punt de partida segur des d’on explorar.
- Millora l’autoregulació emocional perquè gatejar i caminar permet acostar-se als estímuls agradables o separar-se’n. El nen comença a gatejar i es separa de l’afecció gradualment.
- Sorgeix l’habilitat de detectar el significat de les expressions emocionals dels altres, coordinant la veu amb els gestos de la cara.
- Es desenvolupa la referència social (comença a tenir molt en compte el que fan els altres per a reaccionar). L’expressió emocional del cuidador (feliç, enfadat, temorós...) influeix en els infants d’un any, per tant i en funció d’aquesta l’infant tindrà una disposició emocional positiva o una altra de cara a l’entorn i a la interacció.


1 i 2 anys Expressió emocional

- Les emocions autoconscients (vergonya, enveja, orgull, culpa, etc) apareixen a les acaballes del segon any, quan es té el concepte de si mateix/a.
- Comprensió lligada a la cultura i socialització en el context familiar.
- Augmenta el vocabulari de paraules per parlar dels sentiments.
- Apareix la resposta empàtica.

Empatia: Ser capaç de posar-te en la pell de l’altre.
Si no has passat per la mateixa situació que l’altra persona, pots empatitzar amb ella? Tal vegada si, però no al mateix nivell.
Hem de distingir entre empatitzar (contribuir i ajudar) i simpatitzar (no arregles res, no contribueixes).

3 i 6 anys Expressió emocional

A mesura que la representació i el llenguatge milloren, es desenvolupen les estratègies conductuals actives (tapar-se els ulls o l’oïda), o cognitives (parlar-se a si mateix per no tenir por) de cara a l’autoregulació emocional.
- Sorgeix l’habilitat per ajuntar-se a les normes de manifestació emocional simulant una emoció positiva que no se sent. (Ja pot començar a enganyar, pot aparentar una emoció que en realitat no sent).
- La comprensió de les emocions és més precisa i complexa atès que en aquesta edat jutgen les causes de moltes reaccions emocionals bàsiques. També prediuen les conseqüències d’una emoció en un company/a.
- A mesura que es desenvolupa el llenguatge, utilitzen més paraules per donar consol a un amic o amiga, un indicador de resposta empàtica més reflexiva.

Desenvolupament afectiu i social

El desenvolupament afectiu i social és, en un sentit ampli, aquella dimensió evolutiva que es refereix a la incorporació de cada nen a al societat on viu.
Com ens adaptem allà on hem de viure.

2. Suposa diferents processos de socialització.


3. El nadó es troba indefens

La supervivència depèn de l’ajuda del grup social.
- Té una gran capacitat d’aprenentatge.
- Interessat en els estímuls socials.
- Satisfà les seves necessitats vinculant-se i adaptant-se al grup social.

4. Els processos implicats en el desenvolupament social:

Processos interactius que donen lloc al coneixement social:
Amb aquestes interaccions desenvolupa el coneixement de si mateix i construeix la seva visió del món que li permetrà situar-se en la realitat.
Elements i institucions de socialització i el llenguatge com a mediador.

5. Els processos implicats en el desenvolupament social:

Processos interactius orientats a la formació i desenvolupament dels vincles afectius i socials:
Els vincles afectius (afecció, amistat, enamorament...) condicionen el desenvolupament social. Les persones i institucions amb les que ens vinculem es converteixen en models fonamentals per a la socialització.

6. Els processos implicats en el desenvolupament social:

Processos interactius que socialitzen les emocions i promouen el desenvolupament emocional:
El context social regula la expressió, acceptació i modulació de les emocions. (Per exemple, els homes no ploren).
És en el marc familiar (interacció amb les figures d’afecció) on es desenvolupa la comprensió de les emocions pròpies i alienes.


7. Els processos implicats en el desenvolupament social:

Processos interactius de conformació de la conducta socialment acceptable i de control de la inacceptable:
Adquisició d’hàbits: menjar, vestir, higiene...
Habilitats socials: amistats, comunicació, empatia, resolució de conflictes...
Adopció de normes, valors, costums, convencions...
Conformació d’una conducta de respecte social.

8. Els processos implicats en el desenvolupament social:

Processos de construcció de la identitat personal diferencial:
Basats en les característiques diferenciadores (físiques, motores, perceptives, temperamentals...) com a individu concret que condicionen les seves interaccions. L’infant, depenent de les seves característiques diferenciadores, es relaciona de forma determinada amb el seu entorn.
Les interaccions amb les figures d’afecció són diferents perquè les respostes són diferents i la retroalimentació també és diferent.

CARACTERÍSTIQUES DEL NEN

- Específiques:

Capacitats
Necessitats

- Individuals:

Temperament
Personalitat
Trets físics

AGENTS SOCIALITZADORS

- Relacions diàdiques
- Pares, germans, família
- Escola
- Grup d’iguals

Segona Sessió:

Què són les emocions?

Per a jo, les emocions són un conjunt d'alteracions que es produeixen en el ser viu, causades per un estímul i que es manifesten de diverses maneres.

Per a la meva companya Susana les emocions són respostes d'un individu envers etímuls de l'entorn o d'un mateix.

I per a la meva companya Marina, la emoció és una resposta física i psíquica davant un estímul.

Desprès de recopilar totes les definicions de les companyes, hem creat una definició conjunta, i hem estret aquesta definició: les emocions són un conjunt d'alteracions o respostes físiques i psíquiques envers diferents estímuls interns o externs, i que es manifesten de formes diferents.

Posteriorment hem llegit "Emociones primarias y su alquimia", un document d'on havíem d'extreure tres punts de cada emoció que fòssin més significatius per a nosaltres.

Individualment vam agafar tres de cada emoció, les meves van ser les següents;

AMOR

• Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico.
• Si te sientes amado, puedes amarte a ti mismo.
• Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente.

MIEDO

• El miedo, al mismo tiempo que permite crear, también limita. Conocerla ayuda a crecer.
• Conocer el miedo es conocer los propios "fantasmas" y los propios límites.
• Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo, para obtener de él ventajas o poder.

RABIA

• Deja salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie.
• Hablar sobre lo que ha ocurrido, haciéndole ver que esta actitud no conduce a ninguna parte, aportando sugerencias y otras vías para resolver los problemas.
• Dar un tiempo para que el niño pida perdón, porque aprender a pedir perdón es difícil después de sentir mucha rabia, sobre todo sentirlo. Dar tiempo es fomentar la sinceridad de aquello que decimos y aquello que sentimos.

TRISTEZA

• Si nos permitimos expresar la pena es más probable que, poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podamos comenzar de nuevo.
• Preguntarnos qué nos aporta la situación que estamos viviendo. Las crisis o los momentos difíciles son momentos de cambio, de aprendizajes importantes, aunque sean duros.
• Cuando una persona acepta sus tristezas está también más abierta a disfrutar de las alegrías, del amor y de todo lo que nos aporta la vida.

ALEGRÍA

• Procurar repartir un soplo de alegría en nuestro entorno. Es un esfuerzo que se contagia y hace la vida más agradable.
• Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor.
• Poder reirse de uno mismo es una muestra de humildad y de tolerancia hacia uno mismo. Se puede proponer a los niños y también a los adultos.

Finalment, vam consensuar i les vam resumir totes en un punt nomès per a cada emoció:

Amor

Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente.

Miedo

El miedo, al mismo tiempo que permite crear, también limita. Conocerla ayuda a crecer.

Rabia

Dar un tiempo para que el niño pida perdón, porque aprender a pedir perdón es difícil después de sentir mucha rabia, sobre todo sentirlo. Dar un tiempo es fomentar la sinceridad de aquello que decimos y aquello que sentimos.

Tristeza

Cuando una persona acepta sus tristezas está también más abierta a disfrutar de las alegrías, del amor y de todo lo que nos aporta la vida.

Alegria

Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor.

Quan parlem de que les emocions també són alteracions psíquiques ens referim al contacte que té lloc entre les cel·lules, que fan que es desenvolupi l'emoció:

Primera Sessió:

El meu nom és Danae, i encara quan m'he aixecat pensava en les assignatures del semestre passat, ja que no hem tingut gaire temps per a desconectar d'un semestre a l'altre.

Respecte a aquesta assignatura estava un poc a la expectativa, amb cert recel, perquè no sabia què hem trobaría, com seria el professor, la metodología que faría servir, etc.

Altres sentiments que han sortit entre els companys han sigut el d'il·lusió, d'alegria, angoixa, nervis.

Desprès d'expossar els nostres sentiments envers l'assignatura, hem començat parlant de les emocions primàries.

Per a jo unes de les emocions primàries eren l'amor, la felicitat i la seguretat. En fer debat amb els companys a classe vam trobar de noves i vam reunir-les totes.

Vam coincidir en les emocions d'alegria i d'amor, i en el fet de considerar aquesta última com a emoció mare, estimar i sentir-se estimat.

Les emocions que expossaré a continuació són les considerades com a primàries;

La FELICITAT entes com a benestar emocional i físic.

L'IRA entesa com un sentiment de rebuig cap a un determinat estímul. Agressivitat continguda.

La TRISTESA entesa com un malestar emocional i físic, causat per un estímul o situació que el provoca.

La tristesa és necessària per a elaborar el dol. És una emoció negativa psicosomàticament.

La POR entesa com a una alerta física i emocional envers un estímul.

És un mecanisme de defensa fonamental de la supervivència. "Els nens sense por donen molta por" "Coneixent la nostra por coneixem els nostres límits".

L'AMOR entes com benestar emocional i físic envers un estímul.

Les emocions existeixen a tot arreu, però les seves manifestacions són diferents. Es troben a totes les cultures, i permeten la supervivència de l'espècie.