Maltractament infantil

Molts dels infants pateixen el maltracte. Parlem de maltracte, quan la seva salut física i la seva seguretat o el seu benestar psicològic es troben en perill per les accions infligides bé pels seus pares, o bé per persones del seu entorn.

Cercant informació a internet sobre els equips que tracten aquestos casos, a més dels serveis socials, he trobat l'EAIA.

Els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) són equips especialitzats de segon nivell. Són equips pluridisciplinaris (constituïts generalment per un psicòleg, un pedagog i un assistent social) distribuïts per tot el territori de Catalunya. Actualment a Barcelona compten, a més, amb educadors familiars.

Funcions de l'EAIA:

• Col·laboren amb els serveis del territori en la prevenció i detecció de les situacions d’alt risc social per a infants i adolescents del seu sector territorial.

• Orienten i donen suport als serveis socials d’atenció primària i altres serveis del territori sobre temes relacionats amb infància en risc social.

• Reben els casos d’alt risc social que els deriven els serveis socials d’atenció primària, les instàncies judicials o policials o la mateixa Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència.

• Porten a terme l’estudi diagnòstic i la valoració dels menors i les famílies en situació de risc social des del triple vessant del treball social, la pedagogia i la psicologia.

• Emeten les propostes tècniques i administratives que més beneficiïn els menors: ja sigui atenció del menor en el nucli d’origen o en un recurs familiar o institucional. Les mesures poden ser de caràcter assistencial, socioeducatiu o terapèutic.

• Fan el seguiment del menor i la seva família un cop aplicada la mesura. Elaboren i duen a terme plans de tractament, de millora i de suport per a la família i per al menor. Es coordinen i utilitzen tota la xarxa de serveis i recursos.

Aquí es troba tota la informació sobre aquest equip: http://www.interxarxes.net/pdfs/2010/3_AjtBCN_infancia_estudi_diagnostic.pdf

Departament d'Ensenyament

http://www9.xtec.cat/web/projectes/196

1. Estructura de la web:

- Educació Infantil i primària:

Dins d'aquesta secció es tracten aspectes com la competència social, la comunicació, l’acollida, d’inclusió, les emocions, la cultura de la pau i mediació.
- Educació Secundària:

Dins d'aquesta secció es troben cinc caixes amb material per a treballar els següents ítems:

• La comunicació. Dins d'aquesta caixa trobem material per a treballar les habilitats de comunicació, tot el que respecta al llenguatge verbal, oral i visual.


• Les emocions. Dins d'aquesta caixa trobem material per a comprendre i conèixer els sentiments i emocions dels altres.
  

• La mediació. Dins d'aquesta caixa trobem material per ajudar a resoldre conflictes entre individus, fent que els protagonistes mateixos propossin la solució.

• Les metodologies d’aprenentatge. Dins d'aquesta caixa trobem materials on es treballa mitjançant diferent metodologies.

• La tutoria. Dins d'aquesta caixa trobem material per a treballar temes com, la comunicació, emocions, assertivitat, treball cooperatiu, autoavaluació, responsabilitat, etc.
  

2. Activitat triada:

He triat l'activitat que treballa la comunicació que s'anomena "taxi taxi".

a. Per què l’has triat?

He triat aquesta activitat per treballar un aspecte molt important com és la comunicació. De manera lúdica podem treballar aspectes com l'empatia.

b. Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat?

Amb aquesta activitat vull treballar l'empatia. Que els infants aprenguin a possar-se en la pell dels altres. Que experimentin altres sentiments a més dels seus propis.

c. En què consisteix?

Es formen dos grups. Uns fan de taxistes, i altres d'usuaris d'aquestos.Els taxistes s'asseuen en filera amb una de les targetes amb un prejudici. Les persones que fan de vianants tindràn que intentar agafar un taxi, però es trobaràn amb diferents impediments (prejudicis).
Desprès parlarem entre tots de com s'han sentit els vianants a l'hora de ser rebutjats pels taxistes.

d. Què necessites per dur-les a terme?

Per a dur a terme aquesta activitat necessitam dos grups d'infants i aquestes targetes:

Documental "Ser y Tener"

Aquest documental m'ha paregut molt interessant. Es pot apreciar com un professor que treballa mitjançant el mètode tradicional, amb unes activitats molt tancades, també aprofita les ocassions per a desenvolupar nous aprenentatges en els infants.

M'ha sobtat l'actitut del mestre. És una persona que repeteix moltes vegades als infants, els atabala un poc amb preguntes, a les que a vegades penso, que no deixa temps per a que els infants reflexionin i puguin contestar.

En les escenes finals, quan els infants ploren, un que parla de l'enfermetat del seu pare, i l'altre perque pasa de curs, i no es tornaran a veure, el professor està una mica distant. No atura mai el contacte comunicatiu, però per a jo, manca un poc de contacte físic. Els toca un poc, però penso que quan una persona està mal, o plorant, necessita del contacte físic de les seves persones més estimades, per tal de sentir-se protegit i estimat. Això si, sempre s'ha de tenir en compte si a aquest infant li agrada que li agafin, o si en aquests moments prefereix estar sol, i que ningú envaeixi el seu espai.

Respecte a l'ambient general que creen aquests professors amb els seus alumnes, em transmeteix la sensació d'èsser una família en lloc de metres i els seus alumnes. Aquesta sensació ve donada per l'establiment del vincle tant fort que hi ha entre adults e infants.

"Fer de l'escola una família"

L'escola ha de ser un lloc on es puguin treballar, verbalitzar, les emocions.

Altre aspecte que s'observa al documental, és el sentit de èsser un grup, el sentit de pertinença, relacionat amb la connexió que hi ha entre els infants, e infants-professors. Altra vegada parlem del vincle, i de la seva importància a l'hora d'establir-ne bones connexions entre els diferents membres que compartiran molt de temps junts.

Desena sessió:

La resilència:

"Capacitat del ésser humà per fer front a les adversitats de la vida, superar-les i inclòs, ser transformades positivament per elles"

Hem de treballar amb els infants les emocions, ensenyar-los a fer-les fora i que aprenguin a regular-les.

Característiques d’una bona resiliència:

- Adequada autoestima i autoconcepte.

- Millors i més eficaços estils d’afrontament.

- Actitud orientada al futur.

- Optimisme i major tendència a manifestar sentiments d’esperança.

- Capacitat per a recórrer a l’adult quan sigui necessari. L’adult ha de donar respostes contingents.

- Capacitat empàtica.

- Major capacitat per afrontar constructivament les relacions i aprendre dels propis errors.

- Accessibilitat i sentit del humor.

- Major coeficient intel·lectual.

Les emocions en els infants es poden treballar a partir de cançons. Cercant una cançó infantil que tractès les emocions he trobat aquesta, cançò que hem cantava la meva mare per adormir-me quan era petita:

NATASHA (Osito Misha)

La noche ya llegó llena de estrellas,
Las aves se esconden y se adormecen.
El viento enmudeció, la soledad comienza,
Tus ojos se cierran porque el sueño llegó.

Natasha, Natasha,
Duerme sin temor,
Mañana amanecerá.

Natasha, Natasha,
Duerme sin temor,
Mañana amanecerá.

Hoy, siempre,
El sueño es como un palacio.
Princesa de cuento,
Duerme ya sin temor.

La luna viene a tu balcón,
Despacito y sin rumor.
Se afina, se afila como una navaja.

Por eso duele el corazón,
Ya dejaste de ser niña.
Tus ojos se encienden porque llegó el amor.

Natasha, Natasha,
Adiós, amando serás feliz.

Natasha, Natasha,
Ama sin temor,
Que amar ayuda a vivir.

Hoy, siempre,
El sueño es como un castillo.
Princesa de cuento,
Duerme, duerme feliz.

Natasha, Natasha,
Aún no sabes lo que es sufrir.

Natasha, Natasha,
Vive sin temor,
La vida es así.

Hoy, siempre,
El sueño es como una puerta.
Princesa de cuento,
Pronto la cruzarás.

Aquesta cançò tracta temes com són la soledad, en aquest cas quan te'n vas a dormir, quan es fa de nit, el moment d'estar sols al llit i adormir-se.
També parla de la necessitat d'estimar i ser estimat per ser feliç "amar ayuda a vivir".
Menciona la inocència dels infants, quan diu que encara ells no saben el que és sufrir, i per últim, tracta el pas del temps, de el traspàs que fan els infants al món dels adults, quan es fan grans .

Novena Sessió:

L'ESCOLA

L'escola té un paper compensatori i vicarial. Pots porta informació de dins a fora, i de fora a dins. Hi ha una comunicació amb l'entorn (principi de relació).

Un dels objectius que s'assoleix a l'escola és l'establiment de vincles afectius.

La figura de la/el mestra/e com a referent afectiu i de seguretat:

- Acullen a l'infant, la seva família i a les seves diferents cultures.

- Assumeix la part de responsabilitat que li pertoca en la construcció de la personalitat del nen.

- La manera de fer, de comunicar, influeix en la personalitat del nen.

- Implicació i retroalimentació entre les sensacions, emocions i sentiments que genera la tasca educativa i el propi procés de creixement emocional.

- Interrelacions en diferents contextos que impliquen molt de compromís afectiu.


Un nen quan crea un vincle d'afecció crea una imatge interna, que es reprodueix en diferents contextes.

Cançò “Paff el drac màgic”: Què representa?

Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avurria molt
i sortia a jugar

Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.

Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
travessant el mar.

Puff era un drac...

Quan hi havia tempesta
s'ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent.
Nobles reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.

Puff era un drac...

Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i van conèixer altres jocs
que li van agradar tant,
que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.

Puff era un drac...

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
se'n tornà al fons del mar.

Per a jo, la lletra d'aquesta cançò representa el trencament del vincle amb certes coses amb el pas dels anys. En crèixer deixam enrrere les joguines, la fantasia, i moltes d'altres coses.
En aquest cas, el nen es fa gran i es separa del que ha sigut el seu amic, amb el qui ha jugat i ha compartit experiències.

Penso que la fantasia que tenim quan som petits mai s'hauria de perdre. Perquè hi ha d'haver una sola realitat, i no podem crear-ne una al nostre gust encara que sigui a la nostra ment? La fantasia és un procés cognitiu. Tot procès de fantasía requereix ser abans planificat, a banda de ser capaç d'alterar la realitat, fa que treballi el teu sistema cognitiu.

Segons J.J.R.Tolkien: "La fantasía es, como muchas otras cosas, un derecho legítimo de todo ser humano", pues a través de ella se halla una completa libertad y satisfacción.

Vuitena Sessió:

Conseqüències d'aquests models a l'hora d'entrar a l'escola:

Es produeix un conflicte entre contextos normatius, l'escola i la casa.
Si donam les coses fetes als infants, no tenen estratègies per enfrontar-se a diverses situacions.
Els hàbits i rutines, les normes de le escola no es treballen igual a l'escola que a casa.
Provoca situacions d'angoixa i estrès en els infants, situacions que provoquen desestructuració en l'infant.

Què succeix quan passem d'un contexte conegut a un desconegut, què passa amb les nostres emocions?

Les emocions es gestionen de manera diferent.

Les figures de referència no són les mateixes, hem d'establir vincles afectius, per tal de donar seguritat i confiança. Quan s'obté aquesta seguritat i confiança ja hem aconseguit l'adaptació de l'infant.

Com hauria de ser l'escola dels nostres dies per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants?

Per a jo:

L'escola dels nostres dies, hauria de partir de l'empatia i la confiança, per tal de donar resposta a les necessitats emocionals dels infants.
L'objectiu principal hauria de ser aconseguir un bon desenvolupament emocional de l'infant, partint de models on les emocions tenguin cabuda, on es treballin les emocions més enllà de les treballades pel currículum.

En grup:

En grup hem arribat a una conclusió comú: l'escola hauria de ser acollidora i dialogant, on tots els infants tenguin cabuda, basada en l'empatia i la confiança, on els que habiten l'escola tenguin una alta sensibilitat cap a les problemàtiques socials del moment.Perspectiva holística.
Els objectius que aquesta hauria d'assolir serien: l'establiment de vincles, treballar un desenvolupament emocional estable de l'infant, treballar conjuntament amb la familia, que aprenguin a regular i gestionar les emocions.
El model a seguir: l'escola hauria d'oferir una qualitat de vida, model basat en el desenvolupament de les capacitat dels infants i de resposta a les seves necessitats, aconseguir el benestar fisic i emocional del infant i partir d'un model coherent, que escola i família treballen i actuïn conjuntament.

Setena Sessió:

Models de família:

• Model hiperprotector

- Fill inferior, no se'l permet resoldre res per si mateix.

- L'infant es torna egoista, rep però no dona.

- L'infant és completament depenent dels seus pares.

• Model democràtic-permissiu

- Les regles és fan a gust dels infants.

- Fills "tirans" que aconsegueixen tot el que volen.

Conseqüències d'aquest models de famílies:

Tots dos volen evitar conflictes, però a la seva vegada estan creant infants egoístes, depenents, infants que no s'adaptaran adequadament a la societat, perquè són incapaços d'acatar les normes de la societat.

He trobat un vídeo a Youtube, d'una carta d'un nen al seu pare, i això és el que diu:

" No me des todo lo que te pido, a veces solo pido para ver hasta cuanto puedo tomar. No me grites, te respeto menos cuando lo haces, y me enseñas a gritar a mí y yo lo quiero hacer. No me des siempre órdenes, a veces si me pidieras las cosas, yo lo haría más rápido y con más gusto. Cumple las promesas, buenas o malas, si me prometes un premio dámelo, pero también si es castigo. No me compares con nadie, especialmente con mi hermano o hermana, si tu me haces sentir mejor que los demás alguien va a sufrir, y si me haces sentir peor que los demás, seré yo quien sufra. No cambies de opinión tan amenudo sobre lo que debo hacer, decídete y manten esa decisión. Déjame valerme por mi mismo, si tu lo haces todo por mi, yo nunca podré aprender (...)"

Parlant dels models de família i de les seves conseqüències, m'he parat a pensar si algú escolta als infants, si algú els pregunta quin tipus de família volen tenir, com volen que sigui el seu pare o mare, com volen que siguin els seus germans. Doncs, NO. Naixem i estam "condemnats" a viure amb el tipus de família que ens ha tocat.

Tal vegada el tipus de família condiciona el tipus de fill que tindràn, o tal vegada no. Quan establim els nostres valors, ens adonem de que és el que volem i que no. Un fill que ha tingut uns pares hiperprotectors actuarà de la mateixa manera amb els seus fills?

Tal vegada, escoltant un poc les paraules d'aquest infant del vídeo, ens adonem de que els fills s'adonen compte del que les seves famílies fan bé, o fan malament. Per tant, tenen un desitjos, tenen un model de família ideal, i si ens parem a escoltarlos, i deixam de crear infants depenents? Què hi faràn aquests infants depenents quan els seus pares no hi siguin? On queda la seva autonomía?

Aquestes preguntes que em venen al cap se'm junten amb moltes altres, sobretot quan aquest infant arriba a l'escola, què passa? pot adaptar-se a l'escola sense els seus referents? pot arribar a ser la mestra el seu referent quan ja és depenent d'altra persona? Com treballarà aquesta autonomía si a casa li ensenyen tot el contrari?

Tenim una gran enfeinada els mestres!

... abrázame, necesito sentirte mi amigo, mi compañero a todas horas!