Novena Sessió:

L'ESCOLA

L'escola té un paper compensatori i vicarial. Pots porta informació de dins a fora, i de fora a dins. Hi ha una comunicació amb l'entorn (principi de relació).

Un dels objectius que s'assoleix a l'escola és l'establiment de vincles afectius.

La figura de la/el mestra/e com a referent afectiu i de seguretat:

- Acullen a l'infant, la seva família i a les seves diferents cultures.

- Assumeix la part de responsabilitat que li pertoca en la construcció de la personalitat del nen.

- La manera de fer, de comunicar, influeix en la personalitat del nen.

- Implicació i retroalimentació entre les sensacions, emocions i sentiments que genera la tasca educativa i el propi procés de creixement emocional.

- Interrelacions en diferents contextos que impliquen molt de compromís afectiu.


Un nen quan crea un vincle d'afecció crea una imatge interna, que es reprodueix en diferents contextes.

Cançò “Paff el drac màgic”: Què representa?

Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avurria molt
i sortia a jugar

Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.

Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
travessant el mar.

Puff era un drac...

Quan hi havia tempesta
s'ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent.
Nobles reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.

Puff era un drac...

Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i van conèixer altres jocs
que li van agradar tant,
que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.

Puff era un drac...

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
se'n tornà al fons del mar.

Per a jo, la lletra d'aquesta cançò representa el trencament del vincle amb certes coses amb el pas dels anys. En crèixer deixam enrrere les joguines, la fantasia, i moltes d'altres coses.
En aquest cas, el nen es fa gran i es separa del que ha sigut el seu amic, amb el qui ha jugat i ha compartit experiències.

Penso que la fantasia que tenim quan som petits mai s'hauria de perdre. Perquè hi ha d'haver una sola realitat, i no podem crear-ne una al nostre gust encara que sigui a la nostra ment? La fantasia és un procés cognitiu. Tot procès de fantasía requereix ser abans planificat, a banda de ser capaç d'alterar la realitat, fa que treballi el teu sistema cognitiu.

Segons J.J.R.Tolkien: "La fantasía es, como muchas otras cosas, un derecho legítimo de todo ser humano", pues a través de ella se halla una completa libertad y satisfacción.