Setena Sessió:

Models de família:

• Model hiperprotector

- Fill inferior, no se'l permet resoldre res per si mateix.

- L'infant es torna egoista, rep però no dona.

- L'infant és completament depenent dels seus pares.

• Model democràtic-permissiu

- Les regles és fan a gust dels infants.

- Fills "tirans" que aconsegueixen tot el que volen.

Conseqüències d'aquest models de famílies:

Tots dos volen evitar conflictes, però a la seva vegada estan creant infants egoístes, depenents, infants que no s'adaptaran adequadament a la societat, perquè són incapaços d'acatar les normes de la societat.

He trobat un vídeo a Youtube, d'una carta d'un nen al seu pare, i això és el que diu:

" No me des todo lo que te pido, a veces solo pido para ver hasta cuanto puedo tomar. No me grites, te respeto menos cuando lo haces, y me enseñas a gritar a mí y yo lo quiero hacer. No me des siempre órdenes, a veces si me pidieras las cosas, yo lo haría más rápido y con más gusto. Cumple las promesas, buenas o malas, si me prometes un premio dámelo, pero también si es castigo. No me compares con nadie, especialmente con mi hermano o hermana, si tu me haces sentir mejor que los demás alguien va a sufrir, y si me haces sentir peor que los demás, seré yo quien sufra. No cambies de opinión tan amenudo sobre lo que debo hacer, decídete y manten esa decisión. Déjame valerme por mi mismo, si tu lo haces todo por mi, yo nunca podré aprender (...)"

Parlant dels models de família i de les seves conseqüències, m'he parat a pensar si algú escolta als infants, si algú els pregunta quin tipus de família volen tenir, com volen que sigui el seu pare o mare, com volen que siguin els seus germans. Doncs, NO. Naixem i estam "condemnats" a viure amb el tipus de família que ens ha tocat.

Tal vegada el tipus de família condiciona el tipus de fill que tindràn, o tal vegada no. Quan establim els nostres valors, ens adonem de que és el que volem i que no. Un fill que ha tingut uns pares hiperprotectors actuarà de la mateixa manera amb els seus fills?

Tal vegada, escoltant un poc les paraules d'aquest infant del vídeo, ens adonem de que els fills s'adonen compte del que les seves famílies fan bé, o fan malament. Per tant, tenen un desitjos, tenen un model de família ideal, i si ens parem a escoltarlos, i deixam de crear infants depenents? Què hi faràn aquests infants depenents quan els seus pares no hi siguin? On queda la seva autonomía?

Aquestes preguntes que em venen al cap se'm junten amb moltes altres, sobretot quan aquest infant arriba a l'escola, què passa? pot adaptar-se a l'escola sense els seus referents? pot arribar a ser la mestra el seu referent quan ja és depenent d'altra persona? Com treballarà aquesta autonomía si a casa li ensenyen tot el contrari?

Tenim una gran enfeinada els mestres!

... abrázame, necesito sentirte mi amigo, mi compañero a todas horas!