Aquest documental m'ha paregut molt interessant. Es pot apreciar com un professor que treballa mitjançant el mètode tradicional, amb unes activitats molt tancades, també aprofita les ocassions per a desenvolupar nous aprenentatges en els infants.
M'ha sobtat l'actitut del mestre. És una persona que repeteix moltes vegades als infants, els atabala un poc amb preguntes, a les que a vegades penso, que no deixa temps per a que els infants reflexionin i puguin contestar.
En les escenes finals, quan els infants ploren, un que parla de l'enfermetat del seu pare, i l'altre perque pasa de curs, i no es tornaran a veure, el professor està una mica distant. No atura mai el contacte comunicatiu, però per a jo, manca un poc de contacte físic. Els toca un poc, però penso que quan una persona està mal, o plorant, necessita del contacte físic de les seves persones més estimades, per tal de sentir-se protegit i estimat. Això si, sempre s'ha de tenir en compte si a aquest infant li agrada que li agafin, o si en aquests moments prefereix estar sol, i que ningú envaeixi el seu espai.
Respecte a l'ambient general que creen aquests professors amb els seus alumnes, em transmeteix la sensació d'èsser una família en lloc de metres i els seus alumnes. Aquesta sensació ve donada per l'establiment del vincle tant fort que hi ha entre adults e infants.
"Fer de l'escola una família"
L'escola ha de ser un lloc on es puguin treballar, verbalitzar, les emocions.
Altre aspecte que s'observa al documental, és el sentit de èsser un grup, el sentit de pertinença, relacionat amb la connexió que hi ha entre els infants, e infants-professors. Altra vegada parlem del vincle, i de la seva importància a l'hora d'establir-ne bones connexions entre els diferents membres que compartiran molt de temps junts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario